S'estima que la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica afecten a Espanya a més d'1.200.000 persones, la majoria dones.

La síndrome de Fatiga Crònica és un trastorn complex caracteritzat per una fatiga extrema que afecta tant al desenvolupament de les activitats professionals, domèstiques com a la capacitat intel·lectual. En tractar-se d’una malaltia crònica, la simptomatologia persisteix al llarg dels anys i encara pot millorar, no s’han descrit casos de curació i es pot empitjorar. Els símptomes més coneguts de la Síndrome de Fatiga Crònica (SFC), a més d’una important fatiga física que limita el desenvolupament de les activitats habituals en més d’un 50%, són la pèrdua de la memòria i de concentració, mal de coll, inflamació de els ganglis limfàtics en el coll o les aixelles, dolor muscular i articular sense causa aparent, mal de cap, son no reparador i esgotament extrem després d’un esforç no necessàriament intens que dura més de 24 hores.

La Fibromiàlgia (FM) és una malaltia crònica caracteritzada per dolor musculoesquelètic generalitzat i fatiga. La FM consisteix en una anomalia en la percepció del dolor acompanyat en ocasions de rigidesa generalitzada sobretot a l’aixecar als matins, sensació mal delimitada en mans i peus com formigueig a les dues mans en forma difusa. No es coneix la causa d’aquesta alteració però es pensa que hi ha molts factors implicats.

La malaltia no té cura definitiva per la qual cosa l’objectiu del tractament està basat en millorar el dolor i tractar els símptomes acompanyants intentant millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia.

Malaltia maleïda o desconeguda?

Al llarg de la història moltes malalties han estat considerades com maleïdes. El desconeixement de la malaltia, la manca de tractament, l’espectacularitat d’alguns símptomes i la incomprensió social van convertir la lepra, la sífilis, la bogeria, l’epilèpsia, i moltes altres, en motiu de rebuig social; més recents malalties com el càncer o el SIDA han estat també “tabús “ per a la nostra societat.

Des de 1991, la síndrome de fatiga crònica, també conegut com encefalomielitis miàlgia, està classificat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com G93.3. Es defineix com a malaltia orgànica, multisistèmica i crònica.

Socialment pot resultar difícil comprendre que un pacient presenti un grau de fatiga diari, crònic, persistent, que li límit per al desenvolupament d’activitats bàsiques de la vida diària. Molts d’aquests pacients no poden sortir a passejar normalment, no poden desenvolupar una vida laboral activa, tenen dificultats per a portar a terme tasques habituals, problemes de concentració i memòria.
La majoria de ciutadans ha patit al llarg de la seva vida un quadre víric. Aquesta sensació de postració, malestar per la febre, mal de coll amb inflamació de ganglis, dolor muscular i d’articulacions. És un clàssic la frase de “té un constipat”  i tots comprenem el mal que es troba la persona afectada. Els pacients amb síndrome de fatiga crònica persisteixen de forma continua amb tots aquests símptomes de “constipat”. Per què socialment aquests pacients són habitualment incompresos?
El desenvolupament de la psiquiatria en els últims lustres ha permès una gran evolució d’aquesta especialitat. Socialment l’acceptació d’aquest grup de malalties ha augmentat i s’accepten els diagnòstics de depressió, ansietat, compulsió amb relativa naturalitat i comprensió. Persisteix la “necessitat” social d’atribuir a la depressió tot allò per al que no hi ha una clara explicació o resulta difícil d’entendre. Així doncs, és comú la frase  “serà dels nervis o estarà deprimida”  quan es refereix a pacients amb síndrome de fatiga crònica.

Des de les Unitats Especialitzades en el seguiment de pacients amb síndrome de fatiga crònica, des de les associacions de pacients afectats per aquesta malaltia, però també des dels organismes governamentals s’ha d’exigir un sobreesforç, encara en època de crisi i de limitacions econòmiques, per a un millor control, seguiment, diagnòstic i difusió d’aquesta malaltia.

Dr. Jordi Robert, coordinador de la Unitat de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de l’H Universitari Quirón Dexeus.

Unitat de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica